dijous, 7 de juliol de 2011

Tardem ....però anem

Tardem , vespregem
anem , caminem
matinem, treballem
com formiguetes de cristall
mirallets de l'anar
mirallets del tornar

Anem tard


Anem tard.
Tancats els porticons
per preservar la bonança dedins,
guaitem la fressa del carrer,
la pressa, presa xafogor.
Entre el mirall i l'abisme,
transitem per la vida
pendents d'aixecar el vol.


(encara que tard, seguint novesflors)

Tetraèdrica memòria, de deomises

[intentant seguir les quatre cares de la zel]


Quatre cares per recordar, per remembrar
Els instants i les hores, els dies plens de tu
I les nits noves on el pleniluni és llunyà.

Quatre cares (o més potser) per dibuixar-te
L'oblit asomàtic, l'amnèsia inexistent en el furt
Diari d'un matí que recomença, tabula rasa
perquè l'experiència sembli un primerenc nounat.

I el teu rostre per abastar els límits d'un univers
Només per a nosaltres, i la faç de tendresa
De la teva esquena que m'alberga els dits, la saliva.

I el teu esguard, pou d'iris pregons que m'engoleix
Endins, fins a la teva ànima, tetraèdrica memòria
Que em flaira i em reconeix, racons immaculats que creixen
En cada mossec nou. I em mires i no oblido l'amor, la vida.



d.

Tombar la vela



Tombar la vela: el convenciment
que fa que els dos amors per la paraula
es confonguin,
tot perdent identitat,
però esdevenint
més rica en el camí.

[seguint Jordi Dorca]

quatre cares




“Quatre cares té la lluna...”
Em retorna a la memòria la cançó d’infantesa
senzillesa que explica el misteri de l’astre
“dues com grills de llimona...”
Em sé massa plena d’un regust àcid
rosec intern record de buidor
“una que ningú no ha vist...”
Veig la cara estimada en cada forat
d’aquest penjoll petri que guarneix el cel
“i una de cara rodona...”
Plenitud prenyada de somnis
curulls de dolcesa i esperança propera,
desig d’amor






(seguin l'Antón i els anteriors llunàtics)


(foto google)

QUAN ÉS LA NIT ? ... DE L'ANTON

7 – 7 – 11

RODA POÈTICA JULIOL 20011
( seguint Barbollaire  i d'altres )
Quan és la nit ?
N it nova d’estels
abraçant-se.
Nit difusa, platejada.
La lluna petoneja l’ombra.
Se la farà seva ?
Allí a l’ombra densa,
finestra de la  pensa,
hi transita
la meva estimança.
Avui, la lluna ha vingut
a reconstruir-la.

Perímetres, de deomises

[intentant seguir Barbollaire]


Pètals, carícies,
El teu cos i la lluna
I la fam meva.

El món és fràgil
Més enllà del perímetre
Dels nostres somnis.



d.

De la nit i tu...

Geranis i lluna


El teu cos,
perfum de lluna,
música de flors.

(seguint la idea de Isabel i Mon)

NOCTURN PER MATALÀS I COIXI

Aquesta nit t’he somiat
ballaves per mi
mirant-me als ulls,
despentinada.
Aquesta nit, la teva musica
m’acompanyava
màgica com ho es sempre
quan tu danses

(seguint l'Isabel)

Aquesta nit

Aquesta nit, petjades.


Aquesta nit el món i tu,
aquesta nit sota els estels,
aquesta nit de fosc perlat i perfil savi,
aquesta nit d'alè floral,
aquesta nit d'estiu cansat,
aquesta nit d'univers ampli,
aquesta nit el món i tu
sereu cabdills d'un regne màgic...

PEDRA

Aquesta nit el mur ha caigut,
les pedres s'han revoltat
contra la decisió dels mandataris
que les manté lligades;
han decidit ser lliures,
només volen ser Pedra.

Nostàlgia i cridòria, de deomises

[intentant seguir la zel]


Mirar amb nostàlgia les pedres antigues,
Però no rònegues, d'un monument de la infantesa
Farà que contem les gestes i els jocs,
Les rialles a peu de platja sense comptar els anys.

Mirall trencat de mil reflexs, romput per la creixença
I el suposat seny de l'edat adulta, cridòria
D'infants de genolls pelats i roges cares emocionades
Per l'ànsia de vèncer en la competició amistosa.

Dormir sota el cel estrellat perquè els somnis
S'omplin de candidesa per aquella època ja passada,
I recordar les regles i les trampes i les baralles,
Que serien perdonades en un instant no ens envellirà.

Mirall trencat, però no oblidat, de dies assolellats
En què l'amistat semblava perpètua, i la joia, immutable.



d.

miralls trencats

Érem joves, i ens sentiem vells

en aquells anys de miralls trencats

i de senyeres

Érem joves, i disconformes

cercàvem al mirall la imatge adient

que digués revolta

Érem joves, i encara ho som

que els anys no es mesuren si no és

pel desig de lluites

pels guanys i les pèrdues

pels petons regalats

pels dols compartits

pels futurs desitjats


(seguint Elfri)

Google analytics

Llicència Creative Commons