dimecres, 23 de febrer de 2011

Infància i estultícia (Híspalis XXVIII)

[intentant seguir l'Elfreelang]

Que n'és de trist l'infant callat i quiet,
Sense imatges per somriure ni acudits
Per explicar a l'esbarjo, sense nits
De son lleu, delerós per llevar-se al matí
I trobar a la pantalla el personatge
Animat que l'ajuda a esmorzar i a badar
La boca i a sortir amb el temps enganxat al cul!

Que n'és de trist l'infant que no és inquiet
Acompanyat de l'enuig momentani de la mare,
Que el pentina i l'amanyaga i sap que encara
Pot permetre-li uns minuts més i gaudir
De les rialles i d'aquell esguard, paratge
On s'hi veu reflectida, aquella nena que fa
Anys també gaudia de jocs d'infant, estult!



d.

Escletxes obertes

Escolteu estultes nans la veu i el so
senyal repetida per repetidors eterns
les escletxes obertes treuen píxels
ens transporten les ones indignades
els nins volen veure super3!

S'obren escletxes

(Seguint Deo, Anton i Maijo)



S'obren escletxes,
i els nostres mots
esborraran fronteres,
revifaran als cims
repetidors i antenes.

S'obren escletxes,
i els nostres mots
seran gresols
o lava incandescent,
seran somnis al vol.

Seran conreu de blat,
seran l'aigua clara
dels pobles castigats
pel poder brutal
que arna llibertats.

S'obren escletxes,
i els nostres mots,
seran conreu de blat,
seran l'aigua clara.

Vivència (Híspalis XXVII)

[intentant seguir l'Anton, de nou]

S'obren escletxes
Pel camí que travessa
Les nostres vides,
Llambordes que amunteguen
El pes feixuc dels segles.

Vivim i la vivència
És el que en la sang resta.



d.

FAREM CAMÍ... roda poètica febrer 11


23 – 2 – 11

Farem camí
amb la presa de les hores cautes.
quan el sol sua de valent...

Farem camí
per endorrials poc trepitjats
buscant noves converses.
i no ens aturarà pas mai
calor ni fred
per que portem la parla,
la lliçó apresa dels avis,
el compromís cruent de seguir
superant pals a les rodes.
Un jorn tots obrirem l’escletxa
i mirarem horitzó de triomf.

Un nou palpitar





(Seguint Fons d'armari, Isabel, deomises, Carme, Fanal Blau...)



Fent i desfent camí
mudarem de pell
pels vessants de la veu.
Del so canviant de les paraules
en fem corrent de foc.
A hores d’ara, els nostres mots,
ja palpiten com noves estrelles.

SOMRIURES


 Enmig d'aquesta sotragada
serem navegants de somriures,
que ens faran valents.

Fent i desfent camí,
trencant pors i angoixes,
aprendrem a viure.

Farem rodolar els mots





(Seguint Deo i Carme)


Farem rodolar els mots
pels vessants de la veu,
lliscant al vidre glaçat
quan la vida és suau via lleu
i per les pedreres més abruptes.

Enmig de l'abandó,
essent orfes,
fantasmes, esperits o morts
farem rodolar els mots.

I si bufen vents de tempesta
o la mar ens escup contra els penya-segats,
inflarem els air-bags
amb estrofes i poemes;
serem boies llampants,
serem serenor que sura,
serem àgils i dúctils,
serem navegants a cavall dels mots.


Diàspora (Híspalis XXVI)

[intentant seguir la Carme Rosanas]

He sabut, enmig de l'abandó,
Que la vida és goluda
Com la boca més muda
Que busca mots en la foscor,

I callo perquè só
La innocència perduda
En la pell que exsuda
Sang i llàgrimes i dolor.

Caminant i laberint,
Seré serè mur cap al xiprer
I la nafra de la mort,

Fins i tot record
O allò que mai no tindré
Oblidat massa sovint.



d.

Google analytics

Llicència Creative Commons