divendres, 18 de febrer de 2011

Desobeïm guerrers els sensecervell

Els sensecervell sensedignitat han ofès un poble
els sensecervell han ofegat una veu , han apagat una imatge
i han sorgit milers de veus i milers de quadres negres
Els camps erms, les rites barberes populars tots ells
traeixen l'esperit de la terra i la llengua són assassins
assassins de la lliure expressió de la gent que parla
una mateixa llengua , de Salses a Guardamar
i de Fraga a Maó , ni França ni Espanya : Països Catalans!!!!
Guerrers valencians catalans balears de tot arreu
desobeïm les ordres estultes dels sensecervell!!!!

guerrers


No volem la teva miserable almoina...
m’escoltes sepharad?
volem el que és nostre,
prendrem per la força si cal,
esbotzarem les teves muralles,
farem callar les boques d’alè pudent,
menjaràs les teves deixalles,
et podriràs entre les teves runes,
viuràs en la més trista de les soledats,
t’envoltarà el poder del pobles que has fagocitat
i moriràs, finalment,
en la més trista de les soledats,
amb l’única companyia dels ossos dels morts
que mai has reconegut.



Nosaltres, acostumats a sobreviure,
recordarem com lluitar contra els dracs,
i guanyar, perquè la teva supèrbia
et fa perdre la por a la ràbia dels justos.



.

(com quasi sempre, seguint deo)

Desobediència (Híspalis XVIII)

[intentant seguir onatge i Carme, en protesta també]


No hi ha pany ni forrellat
Per emmordassar una boca goluda
De paraules contra la carronya
Que en plena putrefacció parla.

No hi ha metgia per a la maldat
D'un verí que vol un ramat dòcil
I obedient a accions de vergonya
Perquè no defensi el que l'identifica.

Clama, poble, desperta de la letargia
De veure com lentament s'amputa
Un cos esplendorós i amb força,

Respira l'aire, lliure, sense cadenes
Imposades per quatre fills de ____
Que han inventat corones on hi havia fems.



d.

Sense senyal de VERGONYA!




Un alfabet sempre

amb la clau
al pany...


De M’aclame a tu, de
Vicent Andrés Estellés





Hi ha lleis  injustes,
llibertats  emmordassades.
perversió  de les  paraules
més  estimades.
De la  prohibició  en diuen llibertat
i de la democràcia,  en fan dictadura.
Ens  queda  només...
l'esguard  clandestí. 

Google analytics

Llicència Creative Commons