diumenge, 13 de febrer del 2011

El futur...













Intent de seguir a zel


El futur és inacabable,

però m’estimo més l’Ara,

amb la brisa de la

vostra companyia.

Quan l’herba sigui

humida de rosada,

ens abraçarem de vida.

onatge

arrelat futur

Res com el tacte suau de l’herba humida
dolça frescor, color que arrela
amb una xarxa invisible
subtil capil·lar, vènula i artèria
que et recorda, sense voler
una realitat incontestable,
aviat tots serem part d’un herbei
nou, ufanós, inacabable
.
(seguint Carme)

Tendresa




Com un bri d'herba
Infinita tendresa.
Apunta  al cel





Sense empeltar

Infinita la força
que acarona tendresa.
Sense empeltar.

(seguint l'onatge)

Són infinits...










Intent de seguir a zel

Infinits són

els records

sembrats a temps

de lluna. Cada carícia

un fruit empeltat

a l’arbre de la tendresa...

onatge

infinits

I eternament, sense pausa,
referan el cercle de companyia còmoda
i paraules còmplices...
mentre a l’altra banda de la porta barrada
esperem el torn per esdevenir infinits
.
(seguint Joan)

esperança eterna

(tot seguint Deomises)

L'esperança perduda s'ha retrobat
en un racó arrecerat, vora el riu,
amb l'ànsia de viure la vida plena.
Amb el temps suspès a sobre d'elles
han refet la conversa pausada
i agafades de bracet, sense pressa,
han obert la porta de l'existència eterna.

Clarícies (Híspalis VII)

[intentant seguir Francesc Mompó]

Solcar la terra
Per trobar les entranyes
De la naixença,
La llibertat robada,
L'esperança perduda.



d.

Llaurant la llum

Amb la mà ferma
obrirem quatre solcs
de terra lliure.

LLAVOR



La pluja que cau,
va escampant la llavor.
Temps d'esperança.

TRAVESSANT CELS


Puig Cabré

Història antiga
escampant tots els records.
Travessant cels. 

EL MEU PENSAMENT... roda poètica febrer 11


La BRUIXETA li diem a la Torre, a Vinebre LA ROCA BADADA.
Pintura al oli de Josep Jornet. Regal que ens va fer a la família.
Consta de dos pedres enormes. Allí fa mils d'anys hi arribava l'aigua fent com un llac
que desprès es va obrir donant el curs al riu Ebre. Hi habitaves els íbers. Fletxes, destrals, etc. de pedra foguera se n'hi han trobat a manta. Anton.
13 - 2 - 11
seguint a la EFRE...
.......
El meu pensament
travessarà l'escletxa,
pedra badada
on la ma fent de clau
obre porta a l'aire.
A l'altre voral
hi tinc la paraula emesa
que com ocell
va a veure't cada dia.
Mai tancaré l'escletxa
que ens uneix.

Simfònic




Ni un sol secret sortirà dels meus llavis
serà la música el que ens bressolarà
callarem fascinats
silents esperarem
el noble bàlsam d'aquesta simfonia.
Escoltem el silenci.
En arribar la tarda
tindrem els ulls ben plens de serenor.
Si es pon el sol deixarà or als núvols.

Amb els dits


















Amb  els  dits
cercaré  per les  escletxes
qualsevol del teus mots
perduts  en tants trajectes.

Perquè  no vull
que paraules esgarriades
eixamplin buits
de viatges  llunyans.

Si torna el silenci, l'escoltaré  només,
ni un sol secret  sortirà  dels meus  llavis.

Google analytics

IBSN: Internet Blog Serial Number 14-01-1952-02

Llicència Creative Commons