dilluns, 7 de febrer del 2011

sirenes

Poc sabia jo de les misèries dels mariners,
esclavatge sota veles lliures,
turmells encadenats, baules rovellades,
amagats sota el pont lluent d’aigua i llum
els clarobscurs subtils i bells, i un capità mudat
a la recerca d’un somni de conquesta...
jove n’era jo, i l’envejava... ara és a l’oblit
perdut entre roques ermes, buit d’amor
qui sap de quina sirena és presoner...
.
(seguint Joan)

FERIDES

L'oceà de silenci m'ofega,

les ferides del cor encara sagnen,

no les puc sinó cosir

amb aquell fil de llàgrimes

que poc a poc va regant

els deserts de l'ànima.

el silenci de les princeses

(provo de seguir deomises)


                                 Des del port on les meves nits somniaven
                                 veia salpar galions que conquerien
                                 les pells blanques de princeses llunyanes.
                                 El fred punyent dels estels callava
                                 i l'oceà de silenci m'ofegava.

Ràfegues

[intentant seguir fanal blau]

Caldrà que reescrigui la història
Esborrant els tatuatges de saliva
Que encara resten a la pell, al cos.

O saber fins a quin punt em captiva
La línia divisòria entre el repòs
I el tràfec, i descansar la memòria
Per recordar els raïms del teu esguard.

Cavalcar a lloms del fosc vertigen,
Com qui reté la vida entre els dits,
Amb ràfegues huracanades al voltant.

O conèixer els porus per on l'oxigen
S'escola de la teva pell, la brava mar
Que em bressolava càlidament durant
El somni, port per a les meves nits.



d.

Foragitar turments

Per foragitar turments
reescriuràs la història.
Gotims de record.

(seguint a deo)

Memòria eòlica

[intentant seguir la Carme]

El teu record, una frase al vent
Que bat contra les finestres
De la llar buida sense tu.

I he d'acostumar-me al dejú
De no poder parlar-te en el lent
Transcurs de dies i de minestres.

I no apareixeràs enmig del turment.



d.

Grafitis


El capvespre
omple de color rosa
el esprais  dels avions
que pinten grafitis  al cel.
D'una tendresa  insospitada.
Jo hi llegeixo  el record  de tu,
com  si fos una frase  al vent.

VERTIGEN

Un bon trapezista
suporta amb estoïcisme,
quan apareix davant seu
tot aquest precipici.
Malgrat les cames facin figa,
ha de ser capaç d'avançar,
com una frase al vent
en precari equilibri.

Espill de les hores







Espill de les hores,
des del cloquer de terra endins
així de franc m'albiro:

de primer en l'hivern impetuós
com un cor de nàufrag,

i després en el blat tendríssim,
temptador i ondulant,
sempre acaronador com l'onatge,
com una pell d'amant, 
com una frase al vent.

(seguint sobretot el campanar de la Carme Rosanes, i una mica a tots, encara que sigui molt vagament)


Forària (o Zoofília bàltica)

[intentant seguir el divertimento d'en Miquel Zueras, amb una pocasoltada]

No és per la quotidiana paella
Que m'ullprèn i m'altera la son,
Ni per la seva veu de mascle cepat
Vingut de conquerir països exòtics.

No és perquè sigui capaç de suportar
La ingesta de litres de sangria
Amb estoïcisme, ni que faci gests
Per parlar i em costi un segle entendre'l.

Tampoc pel seu accent de foraster,
O la seva pell envermellida pel sol
De la Mediterrània que m'embadaleix.

Crec que l'única raó que em facin figa
Les cames quan apareix al meu davant
És la mida i el pelatge del seu Gran Danès.



d.

PAELLA



Al restaurant on treballava, en Can Cortès, va venir un migdia un turista danès.
"Paelha und sangria" feu i no va dir res més.
"Aqui no fem paelles,mister, és un restaurant empordanès" Li vaig dir en anglès primer i alemany després.
Ho vaig repetir en italià i també en francès.
Però, ai, aquella Babèlia no em va servir de res.
Perque aquell home sols parlava una llengua... i aquesta era el danès.

No et conec

No et conec

No et conec, però em sembla
haver-hi trepitjat camins plegats.
Va ser en altre temps. Potser.
I tanmateix, jo no hi era.

No et conec, però em sembla
haver-hi besat paraules teues.
Érem en altre lloc. Potser.
I tanmateix, jo no hi era.

No et conec, però em sembla
que la nuesa dels homes cau,
a poc a poc, als seus versos.
I torna el temps on jo no hi era.

No et conec. I tanmateix recordo
haver-hi parlat amb tu de sempre.

(Felicitats, Anton.)

Ferroviària eminència

[vuitè homenatge al company Anton, a l'home i a la bondat]

Sé de tu per boca d'altres
I pels teus trenets excelsos
Que van carregats de mots
Sempre planers però savis.

Sé de tu per la teva mirada,
Silenciosa calma que esguarda
El seu voltant i tot ho registra,
Que desprèn bondat pertot arreu.

Sé de tu, Anton, pels camins
Que s'obren en cada nou seguiment,
Pel que guardes i ens ofereixes.

Sé de tu perquè allò benèvol
Acaba aflorant, ferroviària
Eminència que ens permets llegir-te.



d.

Set per vuitanta

Set cops o potser mes
Com set dies una setmana
Set poemes ja t’hem fet
I els que et faran encara

Que per molts anys, Anton
Que son pocs vuitanta
que arribin mes versos
mes jocs amb paraules


(seguint,  Carme, Josep Manel, Elvira, Noves Flors, Fanal Blau i Zel, en el merescut homenatge a l'Anton )




Google analytics

IBSN: Internet Blog Serial Number 14-01-1952-02

Llicència Creative Commons