dissabte, 5 de febrer de 2011

A can Felip, matèria orgànica

( Tot seguint a l'Olguen)
Felip en el teu honor anomenen un lloc
coneguts de tots, usat per tothom .
Hi aboquem principalment el millor
de nosaltres , el producte sobrer
dels nostres àpats : matèria orgànica
Fems per adobar el record d'uns fets
i cada cop que estirem la cadena
el teu honor va a petar a la claveguera

Terra.

Un 25 d'abril de 1707.
Felip; No t'ho perdonem.
Ens llevares allò estimat.
Intentares fer-nos oblidar el passat.
Felip: No t'hem perdonat.

Cap per avall, notaràs
aquella terra que intentares destrossar.

Porfíria

[intentant seguir l'Anton]

Potser cal manar en la porfíria?
O la plaça que ens ofereixen
És digna per a cada persona
Que forma part del nostre grup?

Alcem-nos, si cal, si és necessari
Com l'aire que ens volen prendre,
Com la minestra que ens arrabassen
De la boca els famèlics voltors.

Ha esclatat la pólvora, que enderroca
Les parets de l'estabilitat aparent,
Les fal·làcies que hem d'empassar-nos
Amb hams massa evidents; però els peixos

Ja no neden riu avall, han esdevingut
Salmons d'una revolta contra l'asfíxia.



d.

PLAÇA.


5 - 2 - 11
segueixo a la Montse
.......
Plaça.
Diana caçarà avui?
KARA - BUM no marxa.
Ha esclatat el bum.
Què mani el poble !!!
.......................
A on dieu que mani?

NOM

Aquesta plaça
indiferent i oblidada,
s'ha omplert de gent
que es vol fer visible.
Ara sabem
com et dius,
criden el teu nom
Alliberació!!!








cambra al cor

Si veiessis la cambra que et tinc guardada
al cor
sabries de l’amor incombustible

Si escoltessis el dringar dels pètals
de les flors primeres,
quan el meu alè bufa el teu nom, vindries

Si sabessis fins on la teva veu
em commou
no hi hauria camí vedat per tu

no em diguis que no el trobes...
.
(seguint Deo)

Idòlatra

[intentant seguir l'home de tinta, de nou]

Ja veus, aquell so del piano es dissipa
En el record, però l'aram d'unes campanes
Persisteix en l'oïda i sembla que hagi
De multiplicar-se perquè siguis memòria.

Ho he decidit. Avui més que mai, desperto
Del vertigen del vol d'ocells anònims
I et retinc sota els parpres per idolatrar-te.

Indigent de tot menys de l'almoina d'amar
Inclús l'ombra que t'acompanya arreu.

Ja veus, la flama més intensa no em crema.



d.

fe

El so batent d’una campana de joia,
els coloms enlairant-se
sota un cel que enlluerna,
les parelles agafades del braç
creuant lentament la plaça...
tot em referma
en la resolució d’idolatrar-te.

Un petit campanar








Un petit campanar
m'acompanya de  dia
i calla tota la nit.

Sap compassar
les hores i els somnis.
I després calla
per  guardar  els secrets.

Google analytics

Llicència Creative Commons