dimarts, 12 de juliol del 2011

Vànova, de deomises

[intentant seguir la Isabel i novesflors]



M'acosto i flairo,
Flor de la tarongina,
Amb avidesa
Els teus pètals de marbre,
Deliciosa vànova

On albergar els meus somnis
I els llavis per besar-te.



d.

3 comentaris:

  1. Deo, com diu la Carme, són uns versos molt tendres. Tinc la sensació que desprenen enamorament pels quatre cantons i aquesta sensació és bona, eh?
    Però flairar la flor de tarongina m'ha inspirat. Et segueixo! :)

    ResponElimina

Google analytics

IBSN: Internet Blog Serial Number 14-01-1952-02

Llicència Creative Commons