dijous, 28 de juliol del 2011

Tot s'omple de clarors





Tot s'omple de clarors
i el món busca raons
a les cultures més atàviques
per seguir girant suau i rodó.

Anar enrere i endavant,
a redós d'un subtil feedback;
hi trobarem trucs d'abans
per iniciar encara noves arts.

Saltar de Xipre a Troia,
cercar per les efígies
i els tresors del fons del mar,
rescatar meloses peces d'ambre,
o contemplar belles ceràmiques
que el pas del temps ha clivellat.
Viatjar amb el cap
vora els esclaus,
travessar l'oceà entre ferros i cadenes,
ser rata romana al mig del blat,
jugar per les històries de la Història...

2 comentaris:

  1. [seguiment extraoficial]


    Ceràmica i efígies

    Has modelat en la terra i en l'aigua
    Cares del món que resten callades
    Al pas del temps, dels segles,
    Terrissa que perdurarà fins a la nit dels anys.

    I reconec en cada bri de saba
    L'arbre i la vida, el cor que batega
    Sota l'escorça. I cerco l'ombra per albergar-m'hi,
    Com qui detecta l'agonia i l'esquiva.

    Has modelat el meu cos, Déu estrany,
    Amb les Teves mans d'absència i no sé
    Resar cap pregària per a una suposada salvació.

    I resto amb el dubte dels enigmes de l'origen
    De la Terra que m'acull i em manté el caliu,
    Sense saber si demà Tes promeses seran realitats.



    d.

    ResponElimina

Google analytics

IBSN: Internet Blog Serial Number 14-01-1952-02

Llicència Creative Commons