dijous, 7 de juliol del 2011

Tetraèdrica memòria, de deomises

[intentant seguir les quatre cares de la zel]


Quatre cares per recordar, per remembrar
Els instants i les hores, els dies plens de tu
I les nits noves on el pleniluni és llunyà.

Quatre cares (o més potser) per dibuixar-te
L'oblit asomàtic, l'amnèsia inexistent en el furt
Diari d'un matí que recomença, tabula rasa
perquè l'experiència sembli un primerenc nounat.

I el teu rostre per abastar els límits d'un univers
Només per a nosaltres, i la faç de tendresa
De la teva esquena que m'alberga els dits, la saliva.

I el teu esguard, pou d'iris pregons que m'engoleix
Endins, fins a la teva ànima, tetraèdrica memòria
Que em flaira i em reconeix, racons immaculats que creixen
En cada mossec nou. I em mires i no oblido l'amor, la vida.



d.

3 comentaris:

  1. Deo, us he saltat, però m'havia quedat amb les ganes de seguir el traç poètic de novesflors...

    ResponElimina
  2. deo, m'agrada el final, la vida no s'ha d'oblidar mai!

    ResponElimina
  3. "Un rostre per abastar els límits de l'univers"...pura força feta paraula!

    ResponElimina

Google analytics

IBSN: Internet Blog Serial Number 14-01-1952-02

Llicència Creative Commons