dimecres, 6 de juliol de 2011

Tàrraco, de deomises

[intentant seguir la Isabel, reinterpretant la minúscula circumferència selènica de Bàrcino]

Petita i rodona com el melic del primer amor,
La lluna es reflecteix en la mar i sóc infant
De nou, en les platges tarragonines que l'enyor
I el record fan que esdevinguin nostàlgia i cant.

Perquè la memòria perdura -silueta de l'amfiteatre
Majestàtica abocada a la sorra- i en un instant
Retorna un cos ple d'anys a l'època dels quatre.



d.

3 comentaris:

  1. Caram, Deo, tu i jo devem tenir horaris semblants...m'ho has deixat difícil, un repte, els quatre? quins quatre?

    ResponElimina
  2. Parlo d'anys en aquest darrer vers ;)


    d.

    ResponElimina
  3. Uix, doncs...jo els he fet nens...

    ResponElimina

Google analytics

Llicència Creative Commons