dimecres, 27 de juliol del 2011

Sensibilitat



Un coixí de punta fina:
què deuen sentir les persones
que no estimen la bellesa,
que ja els està bé que
els de la Marsellesa
fessin anar la guillotina,
o els que contraposen
els gulags al feixisme.
Quina mena d'espiritualitat
poden tenir si no
els agrada la poesia,
si no s'emocionen davant l'art.
Ni la bellesa exterior ni la interior:
materialisme absolut, lletjor total,
vida incompleta.

[provant de seguir la Carme]

3 comentaris:

  1. Un elogi a la poesia, que seria la vida sense ella? Una prova més de la teua sensibilitat que ho mira tot des del teu més sincer amor a l'art i la bellesa.

    I a mi m'esperen, no tinc remei!!!

    B7s

    ResponElimina
  2. A mi em costa d'imaginar-los...

    Bonic poema!

    ResponElimina
  3. Gràcies, fanal blau. A mi també em costa d'imaginar-los, d'entendre'ls.

    ResponElimina

Google analytics

IBSN: Internet Blog Serial Number 14-01-1952-02

Llicència Creative Commons