dilluns, 4 de juliol del 2011

Sense dir-te res





Sense dir-te res
el temps avança
i t'expel·lirà fet un batibull al pes
per esmicolar recances...

Sense dir-te res.

Sense dir-me res.

Publicat per a
Etiquetes de comentaris: ,

4 comentaris:

  1. Carme Rosanas4 de juliol del 2011, a les 9:43

    I conviuen molt bé, els dos poemes, crec jo.

    Isabel, és tot un senyor poema, molt suggeridor de moltes coses.
    Per començar el dia reflexionant.

    Bon dia, maca!

    ResponElimina
  2. Isabel Barriel4 de juliol del 2011, a les 9:45

    bon dia!
    temps de poesia sempre i per sempre...

    ResponElimina
  3. lolita lagarto4 de juliol del 2011, a les 10:23

    sense dir-nos res...
    una poesia especial.. m'agrada!

    ResponElimina
  4. deomises4 de juliol del 2011, a les 14:25

    [seguiment extraoficial]

    Rancúnia


    Silenci ple de poesia.
    Temps per no dir res i créixer
    On els mots són mudesa,
    Tàcita rancúnia inexistent.

    Perquè el so i el ritme de la vida
    No necessiten gramàtiques
    Per seguir el transcurs del temps.

    Callem, doncs, i jugarem
    A la recerca mútua, famèlica.

    Boques segellades pels llavis.


    d.

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

Google analytics

IBSN: Internet Blog Serial Number 14-01-1952-02

Llicència Creative Commons

Creative Commons License
obra de Personatges Itinerants està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons