diumenge, 3 de juliol de 2011

retorn



Vençut, el cansat prova d’alçar-se,
sent enyor de lluites i vol encara,
-després del forçat repòs-
cercar la llum perduda, esmunyedissa...
Un dia trist
li va fuitar dels ulls
Tant temps sol, amb les mans buides
i els òssos febles, vol retornar al color
de la vida, que tant enyora...
prova d’alçar-se, jo li dono la mà.






(seguint Francesc M)

5 comentaris:

  1. Segur que li obres la finestra per al llostrejar, Zel.
    Salut i Terra

    ResponElimina
  2. Ens retrobem, en l'espai, en el record... Donem-li la ma, és clar.
    Anton.
    Que tinguis bons dies, a tu i a tots.

    ResponElimina
  3. Intento seguir-te, zel, però són brillants els teus versos!


    d.

    ResponElimina
  4. Zel, m'ha encantat el teu poema, ja m'ha captivat la imatge tan suggerent que el presentava, i la complementació amb les paraules és estupenda. Felicitats.

    ResponElimina
  5. Escletxes de llum
    entre els dits
    donaran força
    als ossos vençuts.
    La mà en la mà
    traspàs de vida.
    La mà en la mà
    omple el llegat.

    ResponElimina

Google analytics

Llicència Creative Commons