diumenge, 24 de juliol del 2011

refugi

voraç la pena
menja ànimes ara solitàries
càlid l’alè de qui es sent salvat
utòpic sentiment

erràtic, el mal no tria
algú explicarà sense saber res
dogmàtic xerrarà
els mals socials

refugi cert només
l’amor sense fronteres
incondicional i sotmès
a l’únic judici
del mot estimar


(seguint Carme, i la pena)


1 comentari:

  1. Buscarem un cop i un altre cop aquest refugi... d'amor sense fronteres. M'agrada com li has donat el tomb.

    ResponElimina

Google analytics

IBSN: Internet Blog Serial Number 14-01-1952-02

Llicència Creative Commons