dijous, 14 de juliol de 2011

Reflectància, de deomises

[intentant seguir la M. Roser Algué Vendrells; he vist una mena de Carpe Diem, però no em digueu per quin motiu...]


Perquè el reflex de la lluna
Convisqui amb les onades,
Deixa-la a mans d'unes mirades
Fins que la platja i la duna
Recordin la fam d'un amor furtiu
Que no descuida ni una engruna
De saliva en acabar l'estiu.

Perquè la infància sigui l'inici
D'una vida satisfactòria i plena,
Gaudeix lentament de l'oxigen, alena
Cada bri de vida que duu amb desfici,
Com si demà vingués el final aspriu
Que tot ho devora, com un precipici,
I aprofita el dia (corre, canta, viu).



d.

2 comentaris:

  1. Aprofitarem el dia, deo, potser no correré que em fa mal al genoll, però per cantar i riure no tinc cap problema.

    ResponElimina
  2. Gràcies per seguir-me, amb un poema tan bonic. T'agafaré algunes paraules a veure que em surt.
    Ma.roser

    ResponElimina

Google analytics

Llicència Creative Commons