dimecres, 6 de juliol de 2011

quatre cantons

A l’època dels quatre, jugàvem als quatre cantons,

sota un cel gairebé fosc,

en les nits d’estiu de la Tarraco antiga,

mentre les sitges plenes de gra

omplien l’aire de perfums i l’aigua

s’atebiava, clara, mirall de lluna.

Erem infants sense malures, i trepitjàvem ferm

les lloses planes de llicorella

jugant als quatre cantons, però n’érem cinc...


(seguint Deo)

4 comentaris:

  1. prenc les nits de Tarraco, amb el teu permis
    petons

    ResponElimina
  2. Jo aviso tard, ja he pres l'aigua s'atebiava, però no importa gens, oi, Zel? oi, Mon?

    ResponElimina
  3. i tant que no sgur que seran uns versos preciosos Carme

    ResponElimina
  4. Tu sempre pots fer i desfer, mestressa del meu cor...
    Món, hola rei!

    ResponElimina

Google analytics

Llicència Creative Commons