divendres, 1 de juliol del 2011

PRIMER PENSAMENT DE JULIOL de Mon

Com un llamp has passat per ma vida
D’aquells que escletxa deixen al cel
Al meu cor el teu l’obria
Tocat, ferit resto en zel

Ai! Innocent de mi
Per que no em brollen les paraules quan et tinc a prop ?
Per que em tremola la veu i la mirada.?
Aquesta fastigosa timidesa
em deixarà orfe d’amor



6 comentaris:

  1. És preciós, Mon!

    La timidesa a vegades té cops amagats i les mirades a vegades parlen prou alt!

    ResponElimina
  2. Segueixo la innocència òrfena, i intentaré mantenir la preciositat d'aquest poema, Mon!


    d.

    ResponElimina
  3. Orfe d'amor
    tinc el cor a la forca,
    a l'ofec dels silencis
    no hi ha la teva brisa...


    Des del far salut.
    onatge

    ResponElimina
  4. Fantàstic, Mon: Que mai no ens quedem orfes d'amor ni de poesia!

    ResponElimina

Google analytics

IBSN: Internet Blog Serial Number 14-01-1952-02

Llicència Creative Commons