dissabte, 30 de juliol de 2011

Ningú no ho sap

Ningú no ho sap.
Tinc un so ben endins,
que sempre m'acompanya.
com música de pensaments
com carícies de paraules
com una vela que s'infla
deixant anar les  amarres.
Tinc  un so ben endins
que sempre m'acompanya.






3 comentaris:

  1. Diría que són uns pensaments ben íntims, i ben bonics.
    Encara que ningú no ho sap, si els saps tu, ja porten bona música.

    Demà s'acaben les itineràncies del juliol.
    Gràcies, una vegada més, per compartir la teva llar poètica amb nosaltres.

    Un espai que fa que hom se senti com a casa.
    Que la paraula i la música ens acompanyin sempre.

    (ha quedat una mica carrincló però...) :)

    ResponElimina
  2. Carme, jo també tinc un so ben endins...

    ResponElimina
  3. Ja deia jo, d'on trau Carme tanta energia? :)

    ResponElimina

Google analytics

Llicència Creative Commons