dijous, 28 de juliol de 2011

Naufraga


Silenci!
S'atura el vent
i el mar està en calma,
hi solca un vaixell
que sense timó naufraga.

No és per la tempesta
ni per l'embat de l'aigua,
no és per un motí
ni per lluita armada.

És que no té rumb,
i el vaixell naufraga.

3 comentaris:

  1. Quin ritme que té, aquest poema.
    M'agrada molt!

    ResponElimina
  2. Et segueixo, intentant donar aquest ritme teu al poema...!


    d.

    ResponElimina
  3. Gràcies Carme. Per les teves paraules, i per no fer-me callar.

    Deomises, no parem de ballar amb les paraules!

    ResponElimina

Google analytics

Llicència Creative Commons