divendres, 8 de juliol del 2011

Mirallets


Mirallets del anar,
mirallets del tornar
i la llum que rebota
entre l'intens trafegar.

És un raig reflectat
el que t'il·lumina el pas?
És un feix natural,
és una subtil empenta solar,
és el foc, és la flama estel·lar.

Mirallets del anar,
mirallets del tornar
i la vida sempre actuant...


5 comentaris:

  1. buf! Sou tant bones..
    Intento seguir-te, Isabel...

    ResponElimina
  2. [seguiment extraoficial]


    Paral·lelepípedes

    Jugo amb formes del teu cos
    I seré geòmetra en les nits
    De vetlla que m'ofereixis.

    Malmet-me l'ànima amb besos
    Oblics, amb melics romboides,
    Amb carícies que no sàpiga
    Classificar en ordres establerts.

    Traçaré els límits de l'amor
    A flor de la teva pell, línia
    Que guanyarà longitud dia rere dia.

    Envolta'm amb circumferències
    Aquàtiques perfectes, goluda boca
    Que em faci de mirall quan sigui reflex.

    ResponElimina
  3. mirallets,... els ulls? Jo et segueixo Isabel, Anton.

    ResponElimina
  4. carai que bo Isabel! molt millor que el meu de debò t'ho dic!

    ResponElimina

Google analytics

IBSN: Internet Blog Serial Number 14-01-1952-02

Llicència Creative Commons