diumenge, 10 de juliol de 2011

Líquida còrnia, de deomises

[intentant seguir l'Anton, en miquel i l'Elfri]


Averanys i viaranys,
Líquida còrnia que albira
El pas del temps amb voracitat.

Tinc la set dels segles,
La fam de la pèrdua en recerca
Constant, la veracitat extrema.

I demà esdevindré pelegrí
Contra la sort i els quilòmetres,
Envers la torre d'ivori d'un amor
Que no necessita cap plany, cap mot.

I retindré a les butxaques
Els segons esmerçats en la lluita,
A la pell, l'experiència feta insídia,
Al cor, el batec de fadiga de l'esbarzer.



d.

4 comentaris:

  1. et torno a seguir, deo. Ara, amb la teva última paraula...

    ResponElimina
  2. ja veus deo que has obert la porta als esbarzers...

    ResponElimina

Google analytics

Llicència Creative Commons