dimecres, 6 de juliol de 2011

L'aigua s'atebiava

L'aigua,  s'atebiava  clara,
més  que mai, temptadora.
En les nits  d'estiu
entre el mirall i l'abisme
els peus nus,  provocadors
la  tastaven enjogassats.

La por,
la fosca,
la llibertat,
la transgressió.

Els riures,
la felicitat,
la pell mullada,
la porta oberta.

(seguint  Zel)

4 comentaris:

  1. nits d'estiu sobre la sorra
    mirant al cel, buscant la lluna
    buscant...

    ResponElimina
  2. Gràcies, Mon, pel teu regalet!

    Noves flors, doncs ara vaig a llegir-te. Gràcies!

    ResponElimina
  3. Que maco, que juganer, i tendre...

    ResponElimina

Google analytics

Llicència Creative Commons