diumenge, 24 de juliol de 2011

La revelació

De sobte va fer-se la nit.
La nit de sang vessada.
Luxúria o litúrgia, té igual.

La nit de sol luxós i negre.
La nit clara de cel cobert.
I vàrem sentir-nos cérvols.

I vàrem copsar la xiulada gris.
I la por del seu verí de plom.
Els frecs sords dels cossos caiguts.

De sobte va caure'ns l'esglai.
I els camins creuats de la mort.
El pànic de les revelacions:

la illa era un escorxador
els carrers una desolació
i l'home ros un botxí redemptor.


(en homenatge als assassinats)

2 comentaris:

  1. Ho trobo tan horrible, que no sé si es pot creure que algú faci una cosa així, encara no som humans...

    ResponElimina
  2. Hem escrit gairebé al mateix temps i en una mateixa direcció vicicle...una atrocitat

    ResponElimina

Google analytics

Llicència Creative Commons