dimecres, 13 de juliol del 2011

La meva terra

Cabassos de verdolagues

raïms pansits

prunes seques

camps de tarongers.

Sacs de garrofes

ametlles pelades

olives trencades

fruita del temps.

Genolls pelats

morros empastifats

mans emmascarades

esquenes doblegades.

Navelines, navelates

solustianes, marisols

mandarines, clementines

els fruits de les seves flors.

5 comentaris:

  1. m'agrada moltíssim el teu poema!

    Navelines, navelates
    solustianes, marisols... !!

    ResponElimina
  2. [seguiment extraoficial]


    Íncola, agrícola

    Per sembrar els camps d'il·lusió,
    He nascut amb el cor d'espiga,
    Amb l'amor a la terra antiga
    D'un cor que batega i ofereix emoció.

    Per estimar la humil taula parada,
    He sabut retre homenatge a la unió
    Entre el sol i l'aigua, la visió
    Del cereal que pugui omplir-me la mirada.

    Veniu amb mi, flor, arbre, fruit,
    I us cercaré la millor artiga
    Perquè em recordeu la infància amiga
    Que vol fugir de mi en un descuit.

    Sóc íncola, agrícola, persona,
    Fill de tot el que la terra em dóna.



    d.

    ResponElimina
  3. Un poema molt especial i gustós!

    Gràcies, guspira!

    ResponElimina

Google analytics

IBSN: Internet Blog Serial Number 14-01-1952-02

Llicència Creative Commons