dimecres, 6 de juliol de 2011

la barcelona petita


- fotografia  de Brangulí-


una
barcelona
petita
i
rodona
cara
de
poma 
.
de
mirada
trista
de
tanta
guerra
la
cara
de
pena
de
cada
nena
.
de
cançons
que 
volien
un
món
millor
.
la
meva
barcelona 
petita,
la
de
sempre
.
la
que
tant
volia..
la
que
ho
ha
perdut..
.
.

8 comentaris:

  1. M'ha vingut al cap...

    http://www.goear.com/listen/4bc72f5/barcelona-i-jo-joan-manuel-serrat

    Chapeau, lolita!

    ResponElimina
  2. fanalet, quina gran cançó... ara me la poso..:)

    ResponElimina
  3. amb cançó... et segueixo, lolita...

    ResponElimina
  4. Barcelona
    petita
    amb
    mirada
    de
    fada
    .
    .
    .
    ens
    enamora
    tothora
    tant
    si
    és
    tard
    com
    si
    és
    d'hora!

    ResponElimina
  5. És curiosa la puntuació que fas servir, només dos punts suspensius, o bé dos punts finals, no sé com s'ha d'interpretar. "la/ que/ tant/ volia.." seria la primera opció, "la/ que/ ho/ ha/ perdut..", la segona.

    ResponElimina
  6. Isabel, i molt ben seguit...!

    Carme, t'ha quedat rodó! ara no sé si aquí ho fem això d'anar fent créixer la poesia al post..?

    Helena, tal com tu dius! és que m'he embolicat una mica amb tant de punts !:)

    ResponElimina
  7. No cal, lolita, a vegades el comentari surt així. però només és un comentari. Gràcies!

    ResponElimina
  8. Barceona, lost in translation!
    Bonic poema!

    ResponElimina

Google analytics

Llicència Creative Commons