divendres, 1 de juliol de 2011

Innocència òrfena de Deomises


[primera itinerància i primer intent de seguir en Mon]


Perquè el valor és un bé massa car que no em puc permetre,
Deixa'm en l'hospici del silenci i de la vergonya, innocent
De mi, que he foradat les butxaques amb el pas del temps,
I la xavalla s'ha perdut pel camí i pels besos manllevats.

Perquè la fam m'amenaça en cada segon d'existència, omple'm,
Escudella'm amb carícies el plat del cor, fins que sobreixi,
Que l'insomni per no ser correspost em desvetlla nit rere nit.



d.

6 comentaris:

  1. (seguiment extraoficial)

    Fem i refem camins,
    en cada nit insomne
    inventant itineraris
    que mai no hem conegut.
    Dels somnis desperts
    en farem gruixudes guies
    que seguirem pas a pas
    com turistes inexperts.
    No ens espanta cap extrema llunyania
    per arribar al nostre port.


    Avís als nous participants: El joc no és aquest, el joc és fer els seguiments en el post... però els malalts de diàleg poètic, ho fem així per gust i per plaer i per no prendre espai als altres participants. I perquè m'agrada fer comentaris a tots els posts i aquesta n'és una manera també!

    ResponElimina
  2. Qui sap si se m'ha encomanat de tu, Isabel! :)

    ResponElimina
  3. Deo, et segueixo extraoficialment!


    Nit rere nit
    els núvols remenen al cau dels mots
    i estiren amb màgia quatre o cinc noms...
    Avui han trobat el meu nom a la vora del teu,
    i els altres són cel i lluna i estel.

    ResponElimina
  4. Nit rere nit
    et desvetlla la lluna
    que es reflexa
    en la teva mirada...

    Des del far salut.
    onatge

    ResponElimina
  5. Que el volar mai sigui un bé car!
    Benvingut, deo!

    ResponElimina

Google analytics

Llicència Creative Commons