dijous, 21 de juliol de 2011

i amb els dits l'amor

En l’abisme més fosc dels silencis obligats
es retorça i desferma ràbies instintives
que l’empenyen a engolir glops d’aire, forçats
els dits, trencar el llast d’ofecs i renúncies.

Les mans burgen, estripen, arrabassen
lligams que l’empresonen, pren nou alè
i mira amunt, cercle de llum que els ulls albiren
s’arrapa i s’enlaira fins la veritat d’un amor ple.



(seguint deo)

2 comentaris:

  1. Gràcies pel seguiment, zel, m'agraden aquestes mans que burxen i estripen i arrabassen, amb dits plens d'amor


    d.

    ResponElimina
  2. I et segueixo de nou, aquesta renúncia m'ha agradat... no només per l'esdrúixola.


    d.

    ResponElimina

Google analytics

Llicència Creative Commons