divendres, 29 de juliol de 2011

guarir

Donaré totes les hores
de tots els somnis
encara que el preu sigui
viure sense records.

Pàcidament m’oferiré
a qui em digui amb certesa
que espremerà la tristesa
per fer-ne aigua que guareixi
tots els mals del món

i que cap senyal ens deixi...


(seguint Deo)

4 comentaris:

  1. Tens bons pensaments en aixó de donació... qui pot donar el seu temps? Anton

    ResponElimina
  2. Antón, potser és l'únic que ens queda per donar! Això i una mica de companyia...

    ResponElimina
  3. A vegades penso que una de les coses més difícils de la vida és saber com, quan i a qui has de donar el teu temps. Passen els anys i encara no n'he après.

    ResponElimina
  4. esprémer la tristesa...i treure'n un suc de temps de somriure!

    ResponElimina

Google analytics

Llicència Creative Commons