dijous, 14 de juliol del 2011

Extasiats com a mussols

tot seguint la petjada de l'Helena, el Deo i l'Anton

Extasiats com a mussols
intuïm la lluna com a infants
calçats amb somnis dos números més grans
Mussols com extasiats
dibuixen inquietuds
immòbils amb una tassa de brou
a les mans ...
Paraules itinerants

5 comentaris:

  1. Elfreelang: M'agrada molt com has interpretat els meu versos en el teu poema! També els de deomises i Anton.

    ResponElimina
  2. Amb aquells ulls de mussol com rodes de carro, amb un brill intens i parant els moixonets a la vergella enviscada... Clar que som infants que tot ens afecta. Que no ens caigui la tassa de bru, badant. Estomac buit i peus mullats. Anton.

    ResponElimina
  3. M'encanten els somnis dos números més grans, Elvira, és genial...

    ResponElimina
  4. Us segueixo canviant una miqueta el rumb...

    ResponElimina
  5. Me n'alegro que t'agradi Helena!
    gràcies Anton esperem que no ens caigui el brou!
    Gràcies Carme! m'agrada el teu dibuix! ui fanal ara llegeixo el teu canvi de rumb!

    ResponElimina

Google analytics

IBSN: Internet Blog Serial Number 14-01-1952-02

Llicència Creative Commons