diumenge, 17 de juliol de 2011

Et miro i no et veig

tot seguint paradoxalment Isabel i una mica als anteriors: Zel,Deomises, Anton

Et miro i no et veig
els teus ulls fets d'espill
retraten invisibles cels.

De cristall els records
de diamant l'afecte
en la memòria del cor.

Et miro i no et veig
perquè ets dintre meu
tan endins que no hi ets...

Forment part de l'univers.
De la terra, l'aire, l'aigua
i el foc etern.

2 comentaris:

  1. M'atreveixo a intentar seguir el teu bell poema, Elvira!


    d.

    ResponElimina
  2. Bellíssim, etern, universal sentiment!

    ResponElimina

Google analytics

Llicència Creative Commons