dilluns, 4 de juliol de 2011

Estranys a l'aparador

Venezia [LXXVII]

De vegades,
ens observem llunyans i foscos.

Lluint la nostra millor
indiferència i fredor.

Exhibint-nos, radiants,
com estranys en un aparador.

(seguint zel i mon i...)

5 comentaris:

  1. gelador, Barbollaire!

    (i ara, seguiment extraoficial)

    com fan els fantasmes,
    entre les ombres vora el foc,
    com els ulls de les bèsties
    quan la lluna és a prop...

    ResponElimina
  2. moltes gràcies, Isabel ,per aquest seguiment magnific!

    buf! encara farem un gir "poetià" o "lovecraftià" ;¬)

    ResponElimina
  3. Podria ser perfectament un seguiment a la Isabel també.

    M'apunto als extraoficials. :)

    Exhibint-nos radiants
    com fantasmes vestits
    per una gran festa.

    Estranys i distants
    somriures absents
    i esguards fugitius.

    ResponElimina

Google analytics

Llicència Creative Commons