dimarts, 26 de juliol del 2011

Elogi d'un coixí

Un coixí  de punta  fina
que encara  no s'ha fet  vell
un regal de bona amiga
que  va deixar-hi  la pell.

Quan érem joves  per terra
ara  damunt del sofà
ell mai no s'ha fet  enrere
i  repòs ens  vol donar.

Si s'esquinça  el sargim,
però  el seu fil aguanta  fort
de manies  no en tenim
el tindrem fins a la mort.


(seguint  l'Isabel)


4 comentaris:

  1. Visca el ritme, la rima i la poesia tradicional!!!

    ResponElimina
  2. je, je, je... jugant, jugant... Noves flors!

    ResponElimina
  3. Agafo el relleu i, amb l'ajuda de la musa, intento fer del coixí una brusa ;) o alguna cosa que s'assembli a uns versos...


    d.

    ResponElimina
  4. Molt bonic aquest poema-coixí, intente seguirlo

    ResponElimina

Google analytics

IBSN: Internet Blog Serial Number 14-01-1952-02

Llicència Creative Commons