divendres, 15 de juliol de 2011

El ball del teclat


Cada  peu  duu el seu ritme
al nostre ball  del teclat.

Com en un canvi  de parelles
constantment  renovat,
enllacem i enllacem
cintures  de versos.
Ens  creuem  mirades  de mots còmplices
i giravoltem  poemes,  a ritme de vals.

Festegem atzars  a  contrapeu
i fem volar  somnis  tant lents
com el sentiment   d'un bolero.

Poc a poc,  si cal, i en cada melodia
retrobarem els mots  que ens  falten.





3 comentaris:

  1. Carme, bon ball!amb ritme, i aquell so intern de les musiquetes que es queden al cap.

    ResponElimina
  2. Dic el mateix que la Isabel. Bon ball i he volgut deixar-ne constància en la itinerància de seguiment. Almenys ho he intentat!


    d.

    ResponElimina
  3. Si, si, ballem, però la destresa del ball és que no et xafin el dit gros que va al davant. De vegades, embogits xafem i ni ens en donem compte,VOLS DIR QUE T'HE XAFAT...Correm tant per la vida que avancem contra ventades i si paressim veuriem que no calia corre tant, davant també necessitem paraigua, per que també hi plou... Si, em de còrrer per que mai tenim sepluig i arramblem pensant trobar el que no existeix...Ballem, ballem. Anton.

    ResponElimina

Google analytics

Llicència Creative Commons