dijous, 28 de juliol de 2011

Constància centrípeta, de deomises

[intentant seguir l'Helena Bonals]

[Imatge: Espansione della luce (centrifuga e centripeta), de Gino Savarini]


I, contra el naufragi, invento costes i ports,
Elimino esculls i icebergs que puguin malmetre
El casc i el timó, i vario el rumb per escoltar
Els conhorts de les onades, els xiscles sords
De les gavines, i anomeno de nou cada element
Que trobo en el meu camí per no recordar-te.
Envers el penya-segat, el missatge interior...



d.

1 comentari:

  1. És excel·lent, deomises. Però per què és bo de no recordar? Suposo que depèn del cas. Millor de no topar amb el penya-segat.

    ResponElimina

Google analytics

Llicència Creative Commons