dimecres, 6 de juliol de 2011

Carícies nicotíniques, ignomínia gèlida, de deomises

[recollint idees i paraules de Guspira, Vicicle, El veí de dalt i, sobretot, de l'Elfri i els seus fantasmes]


He reptat per la platja d'un record d'infantesa
I no hi he reconegut cap rostre, cap racó, ja res.
Potser és que som això, una memòria maldestra
Que fulmina il·lusions i crea mons nous de trinca.

I, llavors, amb la fesomia grisa pel desconcert,
M'he preguntat becquerianament: on són les carícies
Nícotíniques d'un primer amor furtiu si aquesta platja
Ha esdevingut desferra d'una resquícia esfilagarsada?

Demà tornaré, tal vegada, per si l'amnèsia no emboira
Aquest grapat de sorra, aquest glop d'aigua salada
Que oneja sens pausa, amb la ignomínia gèlida de l'oblit.

I, qui sap si aleshores sabré trobar llavis tendres,
Cossos colrats pel sol, jovenívols, o romandran les restes
Del pas de gent diversa, fins i tot la presència de fantasmes?



d.

1 comentari:

  1. No vull pas veure
    els fantasmes passats
    ni gronxant-se a trenc d'onada
    amb una dansa burlesca
    ni a plena sorra calenta
    arrossegant cadenes.
    Em mullaré els peus
    i esborraré tots els rastres.
    Amb aigua i sal
    amb sal i sol
    amb sol i mar.

    ResponElimina

Google analytics

Llicència Creative Commons