diumenge, 17 de juliol de 2011

Cal·ligràfica ignorància, de deomises

[intentant seguir la idea de l'Helena Bonals, les paraules de la fanal blau i arreplegant màgia i itineràncies]


Potser no sé quins límits
Té la mar quan esdevens ona
I ràfaga i escullera i horitzó;

I potser també ignoro noms
I paraules oblidades per l'ús
Quan t'espero en el silenci
Entre la mirada i el bes golut.

Però omplo de traços el núvol,
De gargots la sorra de la nostra
Platja, de desigs el teu ventre

Amb la ignorància de qui viu
Sabent que els fruits de l'amor
Són dolços i bells, mel que ajuda
A transcórrer el dia. I les nits.



d.

2 comentaris:

  1. "Amb la ignorància de qui viu/
    Sabent que els fruits de l'amor/
    Són dolços i bells, mel que ajuda/
    A transcórrer el dia. I les nits."

    Amb la ignorància que és saviesa alhora, dels que saben que estimen, per sobre d'allò intel·lectual. Encara que només sigui amb un gargot a la sorra.

    ResponElimina
  2. L'Helena remarca la darrera estrofa, jo trio la tercera. M'encanta!

    ResponElimina

Google analytics

Llicència Creative Commons