divendres, 15 de juliol de 2011

Calcem, si fa no fa, el mateix peu.



Calcem, si fa no fa, el mateix número.
Encalcem, a tot estirar, els mateixos somnis.
Damunt les rodes, 
amb les crosses,
o dempeus.
Cinètics, mobilitzant futurs.
Inquietes i inquiets per avançar.
La dansa ens mou rodes i soles. 

seguint l'elfreelang i l'helena

4 comentaris:

  1. Intento seguir-te, fanalet! Encara que ho has deixat en un punt delicat... però molt suggerent!


    d.

    ResponElimina
  2. M'agrada molt el teu poema, Fanalet, profundament humà en la nostra dansa de la vida.

    ResponElimina
  3. Boníssim fanal el canvi de rumb! m'ha agradat moolt!

    ResponElimina
  4. Penso el mateix que Elfreelang. És una altra manera de veure-ho.

    ResponElimina

Google analytics

Llicència Creative Commons