divendres, 8 de juliol del 2011

La nineta dels teus ulls, els fons del teu cor.

(Seguint a l'Anton)


Busco dins els teus ulls foscos
el que penses de mi
aguanto el repte de la teva mirada
per arribar al fons de tu
i m'encanta quan no pots guanyar-me,
quan amb un somriure deixes de mirar-me
acceptant la teva puntual derrota.
A mi però, em dol haver d'acceptar la meva
perquè amb cada somriure teu
em tanques amablement la finestra del teu cor
i cap baix segueixen parlant-me 
i buscant excuses 
d'allò que no em vols dir encara,
espero.
I espero, no defalleixo,
et segueixo mirant al ulls,
buscant en la seva nineta
la brillantor valenta
que em reflecteixi el missatge del teu cor.


3 comentaris:

  1. aisss! el joc de les mirades.
    continuo amb els ulls

    ResponElimina
  2. Tota una història poètica, Laura, m'agrada molt! En només un joc de mirades expliques moltes coses!

    ResponElimina
  3. Molt Gilabert de Pròixita, en aquest poema!

    ResponElimina

Google analytics

IBSN: Internet Blog Serial Number 14-01-1952-02

Llicència Creative Commons