dimecres, 27 de juliol del 2011

Audàcia, de deomises

[intentant seguir la Carme Rosanas]


Teixiré, per a tu, el moaré
D'uns besos amb l'audàcia
De qui estima la vida i té
La generositat de la Natura

Per emplenar-te l'esperit
De la dolça fruita drupàcia
Del somriure tendre: no hi ha nit
Hostil ni vall profunda, obscura

Que aturi l'ímpetu del cor
Quan la serenor del teu repòs
Ha de defensar-se aferrissadament.

Teixiré, per a tu, amb fil d'or,
El coixí de la claredat del teu cos
I hi descansarem, lluny del turment.



d.

2 comentaris:

  1. Molt bonic, intente seguir-lo amb aquestes quatre ratlles:

    Entre les ombres,
    els meus ulls plorant,
    el meu cor enyorant
    passions,
    i en la distància el teu regne;
    urgents les emocions
    m'arrosseguen a tu,
    més jo sense tu
    al teu coixí...
    seguiré somniant.

    ResponElimina
  2. Gràcies, deo!

    Coixins i més coixins, per estar ben còmodes...

    ResponElimina

Google analytics

IBSN: Internet Blog Serial Number 14-01-1952-02

Llicència Creative Commons