dissabte, 23 de juliol de 2011

assassí

la sang innocent, altre cop vessada
en nom d’un déu que no és
un depredador de vides i somnis
ferits de mort , per un no res
bogeria d’un home que no ho és

malmès el món pels de la seva nissaga
perdut en el temps el record
dels inicis d’instints tan sagnants,
que s’enfonsi en el pou més fosc
que no s’acabi per ell el dolor
que agonitzi en la por
de no ser acollit per cap déu
que patint no li arribi la mort



(seguint només la ràbia)

3 comentaris:

  1. A esperança e a alegria de viver esta
    nos atos de amor que praticamos.
    Quero viajar todos os dias semeando
    a paz no coração dos amigos (as)ser
    apreciada por minha presença.
    Quero jogar flores por onde
    eu passar.
    E em silêncio deixar a palavra
    mais bonita.
    (Creia em Deus porque viver é fantástico.)
    Um beijo na alma e no coração com carinho,,Evanir,

    ResponElimina
  2. M'agradaria seguir-te, Zel i no acabo de trobar la manera... potser demà me'n sortiré millor...

    ResponElimina
  3. Hi ha fets i injustícies que em sacsegen profundament: aquest n'és un, zel.
    Terrible el transtorn dels qui és creuen en possessió de la veritat i acaben per arrebatar la vida i la inocència.

    Carme, mo m'he esperat perquè sé que no et sabrà greu i vindràs a acompanyar-nos.

    ResponElimina

Google analytics

Llicència Creative Commons