dilluns, 11 de juliol del 2011

Amb l'atzar de la màgia





Que jugui amb l'atzar de la màgia,
que viatgi pels mons dels vells mots,
que germini paraules a la gran bastida,
que capgiri sublim el mitjó de la vida
i parli de les arrels que xuclen el fons.

Que ens embolcalli la llum dels moments,
que sempre flueixi, sol·lícita poesia,
i ens gestioni l'oratge pels núvols del cor
quan naveguin als cels de les il·lusions...




3 comentaris:

  1. Què maco aquest poema Isabel.
    Et segueixo.

    ResponElimina
  2. Sí, és molt bonic, això dels núvols del cor que naveguen als cels de les il·lusions, m'ha robat el meu de cor, sense cap núvol! :)

    ResponElimina

Google analytics

IBSN: Internet Blog Serial Number 14-01-1952-02

Llicència Creative Commons