dilluns, 25 de juliol de 2011

Allisant mots

Un cel de núvols
sense  emboirar la ment
i un mar  allisat
on escampar-hi  els mots.

Navegant sentiments
allà  on tenen  espai.
Potser  l'amor, quan la mar  calma
o la tristesa quan s'arrissa.
A voltes  l'huracà  enrabiat,  si cal.

Navegant  sentiments
damunt de  versos  compartits.
Uns versos  que acompanyen.


2 comentaris:

  1. Molt aconseguit, Carme. Els versos surten de totes les maneres, a vegades allisats, a vegades arrissats! Però millor allisats.

    ResponElimina
  2. Us segueixo, Carme, a tu i a l'Helena, i us manllevo paraules per bastir un nou seguiment cap a allò que ens ofereix la Natura,


    d.

    ResponElimina

Google analytics

Llicència Creative Commons