divendres, 29 de juliol de 2011

Àlgebra (o Dàlia retòrica)

[intentant respondre la Isabel, però sense aconseguir-ho...]


Com copses la capacitat del món
D'encisar-te els sentits dia rere dia?
Quants reialmes han caigut als teus peus,
Inclús abans de despertar, i no ho penses?

Per què el teu nom em sembla una dàlia
Que, des d'avui, blanqueja la foscúria diària?
Qui sap les hores que mereixes per somniar
En un demà clar que no recordi l'ahir?

Quines paraules poden oferir-te els llavis
Quan el silenci d'una mirada és el delit?
Què cal calcular perquè el cel sigui blau
I sense núvols de tempesta amenaçadors?

Com copses la meravella del món si l'aigua
Que m'ofereixes m'assedega més les ganes de tu?



d.

3 comentaris:

  1. L'aigua que t'ofereix deu ser salada, que t'assedegui més les ganes de l'altra persona.

    ResponElimina
  2. No sé si salada, a mi em sembla una delícia mel·líflua... :p També l'aigua massa dolça dóna més set no?


    d.

    ResponElimina
  3. No he parlat de l'aigua dolça per no embafar! Estic d'acord amb tu.

    ResponElimina

Google analytics

Llicència Creative Commons