divendres, 22 de juliol del 2011

Abstracció i empatia



Una llàgrima, orgànica,
cristal·litzada en diamants.
La música de jazz, però melòdica,
de Louis Armstrong.
El cel mirat des d'un camp verd.
El dessassossec feliç de Pessoa.

Cal saber veure
les dues cares de la mateixa moneda.

[seguint indirectament l'aigua i el foc de Montse]

2 comentaris:

  1. [seguiment extraoficial]


    Desídia pecuniària

    Duré xavalla
    Sense valor a l'ànima
    Per a aquells dies
    En què la vil desídia
    Em faci negar els besos.

    El cor és eco,
    Quan no troba paraules,
    Ple de buidesa.



    d.

    ResponElimina
  2. Sense paraules, el cor només és eco, com em passa a mi de tant en tant.

    ResponElimina

Google analytics

IBSN: Internet Blog Serial Number 14-01-1952-02

Llicència Creative Commons