divendres, 15 de juliol de 2011

10.- PLOREM EN LA FOSCOR... de l'anton


15 – 7 – 11
 RODA POÈTICA JULIOL 2011-07-01
11.- Plorem en la foscor,
en la foscor de l’estima
com si fos un mot de pas.
Estimar ?
Estimar ho considerem cosa gran ?
Crec que és un conjunt de petiteses
que creixen a nostra vora.

És menut un gra de sorra
i s’enorgulleix si se’ns posa a l’ull.
Parem la ratera, petita,
i quan ens esclata als dits...!!
La ploma. Escrivim.
Quines paraules posem ?
Grandiloqüents  que molestin ?
Ratlletes insignificants... ?

I dins la petitesa
hem de ser curosos
per copsar la grandesa
de l’Estimar.

4 comentaris:

  1. Dins la petitesa que ens expliques, Anton, hi ha la grandesa del saber fer i del saber estimar.

    És com el blog de l'Helena "Una cosa molt grans dins d'una de molt petita"

    Que difícils que són a vegades les petites coses, amic Anton!
    M'agrada dir un cop més la sort que tenim de poder compartir bocinets de la teva saviesa, la teva saviesa d'home bo i sempre accessible.

    ResponElimina
  2. Un gran poema, Anton! I quatre versos finals de focs artificials! M'encanta... Et segueixo, a veure si en sóc capaç...


    d.

    ResponElimina
  3. Estimar deu ser difícil, per que no parem compte en estimar, volem ser nosaltres... quina propietat més ben guardada, NOSALTRES, JO... l'EGOÏSME fins és un insult dins nostre i no ens en adonem que hem de lliurar-nos-en si volem ESTIMAR...Anton.

    ResponElimina
  4. De poques coses estic segur en aquesta vida.
    Però m'hi jugaria qualsevol cosa que, en aquesta no m'equivoco.
    Si és que tu, Anton, en saps a cabassos, d'estimar.

    Gràcies. De cor

    ResponElimina

Google analytics

Llicència Creative Commons