dilluns, 21 de març de 2011

Realitat de Mortadel·la

Realitat

Necessito mirar-te per descriure’t, s'anava dient. 
I mentre trepitjava amb els ulls el camp de blat, pensava, si tu has estat la que m'ha  explicat el meu record, per què són ara les meves mans les que revesteixen el teu passat?
Ni jo sóc tu, ni tu ets jo, però en aquest trosset de vidre ens hi reflectim les dos.

Mortadel.la

9 comentaris:

  1. En un trosset de vidre,
    reflectim fragments
    ecampats i barrejats
    de tu i de mi.
    Un bocí per compartir
    l'altre per besanviar.

    ResponElimina
  2. Amb un bon xic d'maginació i fent punta als records, pots d'escriure l'altre persona sense veure-la. El trocet de vidre t'hi pot ajudar...
    M. Roser

    ResponElimina
  3. Quina preciositat! Quines imatges més suggerents, més subtils i quin reflex més potent.

    ResponElimina
  4. Anna! Potser sigui això la poesia!
    Una abraçadeta!

    ResponElimina
  5. No ser i ser... què tenen els espills?

    ResponElimina
  6. Un reflex compartit enllaça sentiments.

    ResponElimina
  7. la realitat ... qui sap on és.. una poesia preciosa Deli'ns! buscaré el meu trosset de vidre...

    ResponElimina

Google analytics

Llicència Creative Commons