dilluns, 21 de març de 2011

PRIMAVERA.- SI JO POGUÉS... dibuix Carme/ proposta de Itineràncies Poètiques


Dibuix de la Carme
RECITANT L'ANTON. 



........................
SI JO POGUÉS, EL TEMPS

ATURARIA....
Escrit per Antoni Fortuño Sas
1 - 3 –octubre - 06
Si jo pogués, el temps aturaria,
la rosa del Amor no es marciria
i el Sol ens calentejaria a tots.
Quants de bressols serien establia,
l’ocell son cant dolcet establiria
engegant arreu la joia i el consol.
Si jo pogués, la Pau feliç viuria,
la guerra dins del mon sufocaria
amb la concòrdia dels sers humans.
Que tots fóssim germans, com ho voldria !!
- abraçada i petó sense falsia
amb odis i enveges lligats de mans -.
Si jo pogués, seria sempre dia.
La mentida vivent apagaria
negant-li orella atenta i meu consens.
Si jo pogués la nit no existiria.
la Llum potent la fosca negaria
amb resplendor de foc sempre vivent.
Si jo pogués, el temps aturaria,
vivint en el record em complauria
allunyant l’oblit que pot fer-nos mal.
Per més que la distància existiria,
sempre l’esperit allí hi restaria
en un fratern abraç, goig desitjat.
La violència, jo arrencaria
negant-li tot favor l’ofegaria
aquietant- ne seus passos fins morir.
Menuts i vells amb cor defensaria,
dones com filles a totes les tindria
eixugant plor en son violat destí.
Si jo pogués, el temps aturaria
i a la venjança el cos li tallaria
parant son pas nefast i delictiu.
La fam a mossos me la menjaria,
fent galtes roges plenes d’alegria...!
tots tindríem plat fondo i tovalló.
Diners i propietats repartiria
per que amb salut i vida hom seria
ric d’esperit, d’intel•lecte i de cos.
Si jo pogués, el temps aturaria
per viure eix instant amb alegria
asseguts a taula menjant el Pa.
L’hora que ha de venir, jo pararia,
restant quiet, ja mai despertaria...,
com si assolís el somni eternal.
Si jo pogués, el temps aturaria...



15 comentaris:

  1. Si jo pogués
    en el teu món
    hi encabiria
    tots els trossets
    del món desgavellats.
    I seria viure una alegria
    que es renovaria sempre
    amb la riquesa repartida
    i la pau universal.

    ResponElimina
  2. He llegit el poema.
    He fet el comentari.
    He escoltat el text recitat per l'Anton.

    No us el perdeu. Escolteu-lo, val la pena. És el mateix text, però no és el mateix text. Creix.

    ResponElimina
  3. Tens raó, carme.
    Jo primer l'he escoltat, i l'he sentit tant que se m'ha aturat el temps per uns instants. I m'ha emocionat.
    Desrpés l'he llegit, i he volgut tornar a sentir-li la veu, tot escoltant-lo.

    Gràcies, Anton, per aquest regal!

    ResponElimina
  4. llegat, ficció, somnis,
    un món assedegat d'utopies...
    I una veu amb totes les raons.

    ResponElimina
  5. Veu i mots vesteixen de seda aquesta primavera.
    Tot un luxe, Anton!

    ResponElimina
  6. Quina meravella!!!
    No l'havia sentit mai recitar!!! M'agradaria emportar-me el seu poema amb audio inclós al meu blog, però no sé com!!!

    ResponElimina
  7. Anton, com h'ha agradat escoltar la teva dolça i melodiosa veu amb aquesta preciosa poesia!
    Si jo pogués també l'aturaria!

    ResponElimina
  8. Molt bé Anton!
    Si jo pogués ... avui et donaria una forta abraçada, perquè avui ni a tu ni a mi se'ns pari el temps que encara tenim feina i ens falta un xic de camí.

    Bon dia Anton.

    ResponElimina
  9. Si jo pugués, tothom seria feliç, perquè ens enamorariem de les coses petites que ens regala la natura i les compartiriem i la Pau seria la nostra senyera...
    M. Roser

    ResponElimina
  10. Felicitats per aquest poema que atura el temps encara que sembli impossible, Anton!


    d.

    ResponElimina
  11. gràcies Anton per intentar aturar el temps.... tan de bo ho aconsegueixis!

    ResponElimina
  12. és la prova evident que la poesia és per ser dita, i ben dita, com ho fa l'Anton.

    ResponElimina
  13. Quan tingueu la meva edat i llegiu l'encant de les paraules que em dediqueu sabreu que hi havia un vell que volia sentir-se jove, unint-se a ells i fent pinets a vora seu encara que l'eixidiu li gotegés...És unas fantasia estar amb vosaltres tots, sentir el vostre bateg, vostres anhels... vostra cordialitat... Gràcies de cor,GRÀCIES. Anton.

    ResponElimina

Google analytics

Llicència Creative Commons