dilluns, 21 de març de 2011

Març marçador o d' El pas del vent

T'espere tota plena d'estiu
pels racons del temps,
enganxant els vents amb la punta dels dits


  migjorn

llebeig


             migjorn
                         
                     
                                          llebeig


xaloc...


torbonades bategants al ventricle esquerre
enlairen el meu crit i el llancen
al bell mig de l’ull de l’huracà què és

un somni
un ocell
la tristesa
l’alegria...

i et fas polsim respirable
oxigenant la meua sang
que ràpida puja i baixa
i m’esclata als ulls,
als llavis...

quan dic, tremolosa, el teu nom.


 
 
...t'ho dic, perquè ja tinc una edat...

9 comentaris:

  1. Un poema ple de desig i emoció.
    Una ventada plena de poesia.
    M'agrada!

    ResponElimina
  2. pels racons del temps.. allà ens trobarem..

    ResponElimina
  3. Enganxant el vent amb la punta dels dits... M'agrada :)

    ResponElimina
  4. M'encanta l'accent del català de Mallorca (o del mallorquí)el trobo molt dolç,... t'estim, el vent que passa rabent, porta la paraula a la persona estimada temps enllà.
    M. Roser

    ResponElimina
  5. Emociona i trasbalsa, nina!

    M'ha agradat molt. Em sembla que aquest no em veig amb cor de seguir-lo.

    ResponElimina
  6. Ja m'arriba el vent del nord! Uix, no, que l'hivern és fora! Però algun mestralet encara ens bufarà el seu nom!

    ResponElimina
  7. Un poema preciós que ens arriba amb el vent.

    ResponElimina
  8. Original i potent, amb un final dels que m'agraden ... amb punts suspensius.

    Bona nit Senyoreta Reykjavík:)

    ResponElimina

Google analytics

Llicència Creative Commons