dilluns, 21 de març de 2011

MAR I CEL

Tenia una foto guardada que em semblava encantadora i m'ha inspirat aquest poema que d'altra banda i en aquesta celebració del dia de la poesia fa honor al meu bloc Mar i Cel que conté tant de forma implícita com de forma explícita aquests dos elements tan i tan meravellosos. Així que espero que us agradin, el poema i la foto que és del port d'Arenys de Mar.



Ondulats reflexos de màstils elegants
iots de blancor pulcre que resten tancats.
El silenci impera sota el sol matiner,
la vida sota l’aigua discreta feineja
i el cel s’hi emmiralla tímid, tremolant,
enamorat del mar,
que salat i fresc el saluda,
i al fons de l’horitzó, quan ja ningú els veu, li dona la mà.

8 comentaris:

  1. Enamorment de mar i cel, una dolça parella!

    ResponElimina
  2. De sempre he sentit a dir(en poesia) que el mar és blau perquè és el mirall del cel i és possible que a l'horitzó es donin la mà perquè sovint es confonen...
    M. Roser

    ResponElimina
  3. Vinc a donar-los-hi la mà.
    Al mar, al cel, a l'horitzó i als teus mots.
    Bon vespre poètic, Laura T.!

    ResponElimina
  4. Tremola el mar
    i el cel dins d'ell
    com dos amants.

    ResponElimina
  5. I la Mediterrània sempre ens acompanya!

    ResponElimina
  6. Ai, aquest amor d'horitzons que fa enrojolar tot sovint l'aire!

    ResponElimina
  7. Una mar ben salada que fa tremolar el cel!

    ResponElimina
  8. un poema preciós i una imatge per a mi molt entranyable, a l'edifici darrera les barques s'hi van casar els pares..

    ResponElimina

Google analytics

Llicència Creative Commons