dilluns, 21 de març de 2011

La primavera desperta el mar per M Roser Algué


 
                                              LA  PRIMAVERA  DESPERTA  EL  MAR  


És un dia clar, sol, sorra daurada;
n’és el primer dels jorns de primavera;
un suau ventijol m’empolsina d’aigua
i la salabror em resseca la cara.

Allargo la vista sense veure flors
però, a les altes crestes de les ones,
endevino tots els bells colors
de les margarides, tulipes i roses.

La mar està inquieta, plena de frisança,
potser sent enveja dels enamorats
que, aprofitant-ne aquesta bonança,
tendrament es miren i enllacen les mans.

I veu en sos ulls espurnes de plata
castells d’il·lusions, noves esperances,
segurs d’un amor que durarà sempre... 
 de primaveres sempre n’hi hauran d’altres!

I quan els anys passin hi haurà alguns infants,
infants de pell bruna o blanca de lluna,
d’ulls negres com ell o molt blaus com ella,
que amb molta tendresa veuran fer-se grans.

I que allà a la sorra amb el vent de cara
faran onejar-ne esplendents estels;
que s’enlairaran com vol d’ocellada,
fent mil giragonses pels camins del cel.


Penso que és això el que la mar somnia
quan després de la llarga hivernada,
sent del sol la càlida alenada...
De la primavera..., n’és el primer dia!

M. Roser Algué Vendrells 

10 comentaris:

  1. M'agrada el perfum de les onades del teu jardí.
    Bona primavera, M. Roser!

    ResponElimina
  2. A més del camp, el mar també s'omple d'una llum mediterrània, d'una olor especial i d'una aire primaveral...

    ResponElimina
  3. Si la mar somia
    somiem amb ella
    el sol la desperta
    perquè és primavera.
    Despertem amb ella.

    ResponElimina
  4. Subtil n'és la brisa
    d'aquest primer dia...

    ResponElimina
  5. Sempre hi ha un primer dia...
    un primer mar, la primera rosa,
    les primeres llàgrimes..
    (que una no ve mai sola)
    i tot esdevé crit de vida!


    Des del far una abraçada.
    onatge

    ResponElimina
  6. el somni de la mar.... no el contradirem...

    ResponElimina
  7. el primer poema de la primavera del mar. Sort que algú hi ha pensat!

    ResponElimina
  8. Quin poema més dolç, M. Roser!
    M'arriba la salabror de la primavera!
    Una abraçada!

    ResponElimina
  9. La mar mentre ve i va ens empolsima d'aquesta nova primavera. I somia en veure flors més enllà de l'hivern...

    ResponElimina
  10. Desperten les ones
    paraules consonen,
    l'escuma besa roca,
    rellisca per la sorra
    canta seus neguits
    gavines xarrup diu.
    ............... Anton

    ResponElimina

Google analytics

Llicència Creative Commons